Es meu desert...

On ets, ma Grüne Fee?

On és el teu riure de cigró, meine süße Kichererbse...

Torno a estar al desert.... deine schöne Augen begleiten mich...

............

Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert...

Boig per tu

14 anys... Sembla tota una eternitat, o potser només un segon...

Unes mans que ballaren la nit Vienesa, un primer petó com la carícia del rumor de la pluja... I una nit com aquesta, on les ferides de fa mil anys semblen obrir-se de cop, totes a l'hora, cridant mudes a la foscor de l'estiu...

Els cabells de plata ja fa temps que em van arribar... Un moment per mirar enrera i sentir que el nen és encara aquí, recordant els vells somnis i esperant a demà, on tot tornarà a ser oblidat i arraconat fins una altra vegada, on la tristor torni com avui a omplir els meus ulls...

Realment és així. No sé on aniré. Però el camí que he fet, abans que s'esborri del tot, m'omple. Encara que sigui de buidor.

Xocolata, Bruixeta! Avui somniarè en el llit lila...

boig per tu...

Sonne

Es tan fácil ser feliz. No hace falta mucho: una sonrisa, unos crêpes con nutella, un corte de pelo, más sonrisas, un perfume de mascarilla, un paseo en la lluvia bajo un paraguas vuelto del revés.

Y entonces nos damos cuenta de que estamos vivos, de que no estamos solos, de que compartimos más que un cielo y mil estrellas...

Son momentos fugaces, que brillan una vez en medio de la noche y que poco a poco se extinguen... y que aún así quedan grabados en el alma, flash de una cámara que se marca en el corazón...

The latest cut is the deepest

Corre! Corre! Un segon pot ser la frontera per arribar massa tard!

La nieve virgen del primer dia se abre húmeda bajo mis pies y me acoge, y me retiene... Werde ich jemals ankommen? Wird alles schon vorbei sein? Sudari blanc que em protegeix de la calor, carícia dorment de mort i de dolços ulls en el roig brillant del teu sang.

Zu spät... El barco ha salpat, i jo vaig en ell... cap a on, no ho sabrè mai; el per què ja no importa. El fragmento de vidrio todavía permanece allí, y continúa implacable su camino hasta lo más hondo del corazón. ¿Llegará algún día hasta el fondo, liberándolo de sentimientos, de ásperas caricias, de ácidos besos?

Et le serpent, encore une fois, me regarda aux yeux et avec un petit demi-sourire me disa: "peut-être qu'on se revoit dans le prochain carrefour..."

Das ewige Anfangen

Tornar a començar...

Un vacío alegre, una tristeza bien lavada y planchada que se encara al débil Sol de invierno

Wo bist du denn so lange geblieben? Ich dachte, du würdest nie mehr kommen... Wir haben so lange auf dich gewartet!

Et maintenant? Où mènent ces chemins pas écrits dans les feuilles de mon histoire? Potser trobarè el meu somni d'alquimista, o tornarè enrera a disfrutar de la meva derrota?

Y en la lejanía, un Lila-Bett amb nous llençols, on la meva bruixeta dormí en la nit vienesa...