Boig per tu

14 anys... Sembla tota una eternitat, o potser només un segon...

Unes mans que ballaren la nit Vienesa, un primer petó com la carícia del rumor de la pluja... I una nit com aquesta, on les ferides de fa mil anys semblen obrir-se de cop, totes a l'hora, cridant mudes a la foscor de l'estiu...

Els cabells de plata ja fa temps que em van arribar... Un moment per mirar enrera i sentir que el nen és encara aquí, recordant els vells somnis i esperant a demà, on tot tornarà a ser oblidat i arraconat fins una altra vegada, on la tristor torni com avui a omplir els meus ulls...

Realment és així. No sé on aniré. Però el camí que he fet, abans que s'esborri del tot, m'omple. Encara que sigui de buidor.

Xocolata, Bruixeta! Avui somniarè en el llit lila...

boig per tu...